Avui he descobert un pianista , Gary Graffman. Simplement impressionant.El Piano concerto No.2 en C menor, Op.18 i la Rapsòdia sobre un tema de Paganini Op.43. de Rachmaninoff. Amb l'Orquestra Filarmònica de Nova York, dirigida per Bernstein.
Fantàstic. M'he quedat impressionada. Graffman com a pianista té una sonoritat increïble, una claredat, uns matissos... He escoltat bastantes versions d'aquestes dues grans obres de Rachmaninoff, i ha estat com descobrir una obra nova. Des dels primers compassos del piano concerto, Graffman ja et fa descobrir coses, detalls, que amb altres pianistes et passen totalment desapercebuts. Després comença un fantàstic segon moviment del piano-concerto, que dubto que pugui deixar indiferent a ningú. Realment fantàstic.
I si ens posem a parlar de la Rapsòdia sobre un tema de Paganini, no puc dir res, és increïble, impecable! n'havia sentit poques versions, però és que m'ha encantat! és d'una claredad impressionant, i una sonoritat, un timbre...fantàstic. I per altra banda he trobat que l'orquestra era una passada, realment....brutal! El pianista s'acopla perfectament a l'orquestra, o l'orquestra al pianista....tant és.
El final de la Rapsòdia és grandiós. Tot plegat m'ha transportat, diria que no havia escoltat mai un Cd que em fes sentir i percebre tantes coses. Així doncs,només em queda donar les gràcies a qui m'ha donat l'oportunitat d'escoltar-lo. ;·)
Gemma.
1 comentarios:
Hi ha gent que imnotitza quan toca... no sé si és el cas, però sembla que tinguin un nosequè a les mans... potser, tu també ho tens ?¿?¿ tinc ganes de tornar-te a sentir tocar el piano :p
Publica un comentari