Una noia estava esperant el seu vol en una sala d`espera d'un gran aeroport. Com que s'havia d'esperar bastant, va decidir comprar un llibre i un paquet de galetes.
Es va asseure en una sala de l'aeroport per a poder descansar i llegir en pau. Dos seients al seu costat, es va asseure un home que va obrir una revista i va començar a llegir.
Entre ells van quedar les galetes. Quan ella va agafar la primera, l'home també en va agafar una. Ella es va sentir indignada, però no va dir res.
Només va pensar:
-"¡Que descarat; si jo no estigués tan cansada, li donaria una bofetada que no se n'oblidaria mai més!".
Cada vegada que ella agafava una galeta, l'home també n'agafava una. Allò la va indignar tant que no aconseguia concentrar-se ni reaccionar. Quan quedava només una galeta, va pensar:
-Què farà ara aquest abusador?".
Llavors, l'home va dividir la última galeta i va deixar la meitat per a ella.
Ah! No! Allò li va semblar massa!.
Es va posar a bufar de la ràbia!. Va tancar el seu llibre i les seves coses i es va dirigir al sector d'embarcament.
Quan es va asseure a l'interior de l'avió, va mirar dins la seva bossa i a dins hi havia el seu paquet de galetes, intacte, sense obrir. Va sentir tanta vergonya! Només llavors va veure fins a quin punt estava equivocada. Havia oblidat que les seves galetes estaven guardades dins la seva bossa! L'home havia compartit les seves sense sentir-se ni indignat, ni nerviós, ni alterat. I ja no hi havia temps ni possibilitats per a explicar o demanar perdó.
Però si per a raonar:
- Quantes vegades en la nostra vida treiem conclusions quan hauríem d'observar millor?
- Quantes coses no són exactament com pensem sobre les persones?
I va recordar que existeixen quatre coses a la vida que no es poden recuperar:
1- Una pedra, després d'haver estat llançada.
2- Una paraula després d'haver estat dita.
3- Una oportunitat, després d'haver-la perdut.
4- El temps, després d'haver passat.
Aquest text era un e-mail que em van enviar deu fer uns dos anys, que ens serveixi per reflexionar, siusplau, de què serveixen els prejudicis? de què serveix l'egoisme?
Gemma.
3 comentarios:
Un text que porta a reflexionar, oi tant que sí! Felicitats pel teu nou blog, per mi és un espai més especial que el fotolog, n'hi ha menys i volen més carinyo. :)
Un petó! (Sort*)
m'ha molat aixo de les galetes sobretot xk jo mestic menjant un crunch i no el compartire amb ningun dakests americanets xdxdxd awi hem fet un concert a laire lliure, k divertit es tenir aigua als forats i k komensin a roncar totes les notes xdxdxd weno a estat wai, lunik k lacustica del parc era... oh yeah nomes em sento a mi, i res awi es dia mozart aki i tocaran, simfonia concertant per vents, i una altra, despres concert per oboe transcrit per flauta en Re M i despres de Haydn concert per trompeta i orkestra pot tar molt xulo, i res k celebro k ja tiguis de vacances i a disfrutarles apa a kuidarse!
take care o kom sescrigui no sok william shakespeare
L'egoisme només serveix per a fonamentar el feixisme i qualsevol altre posició radical.
Publica un comentari