Vull (Jorge Bucay)

VULL:

Vull que m’escoltis sense jutjar-me.

Vull que opinis sense aconsellar-me.

Vull que confiïs en mi sense exigir-me.

Vull que m’ajudis sense intentar decidir per mi.

Vull que tinguis cura de mi sense anul•lar-me.

Vull que em miris sense projectar les teves coses en mi.

Vull que m’abracis sense asfixiar-me.

Vull que m’animis sense empènyer-me.

Vull que em sostinguis sense fer-te càrrec de mi.

Vull que em protegeixis sense mentides.

Vull que t’apropis sense envair-me.

Vull que coneguis el que més et disgusta de mi.
Que ho acceptis i no provis de canviar-ho.

Vull que sàpigues… que avui pots comptar amb mi…
Sense condicions.

(“Contes per pensar”, d’en Jorge Bucay)

** El trobo tan real....les coses són bones amb una certa mesura, les coses en excés sempre acaben fent mal.

L'amor és bo, l'obsessió no.
L'estimació és bona, la gelosia no.
Voler estar aprop d'algú és bo, la dependència no.
La veritat sempre és bona, la mentida mai.
Ser treballador és bo, ser obsessiu amb la feina no.
Ser autocrític està bé, però...
LA PERFECCIÓ NO EXISTEIX.

Potser que ho vagi interioritzant oi?

Gemma.