Ateisme vs agnosticisme?

Avui a l’hora de dinar, amb la família, hem tingut una conversa molt interessant que ha derivat a parlar de Déu, de l’ateisme, l’agnosticisme, els principis creadors,la vida després de la mort ...
i a mi m’han començat a venir preguntes, de les quals n’he pogut extreure la següent reflexió:

Per començar, què és Déu? Les persones d’avui en dia tenim un concepte de Déu completament diferent al que podien tenir, per començar,les persones del segle XV amb el tribunal de la inquisició, els grecs, o els homes prehistòrics. Per tant, la meva pregunta és: no serà que el Déu se’l crea cadascú segons la seva educació, cultura i ideals? Per mi Déu no és un home amb els cabells llargs i una barba blanca, que es dedica a fer que les coses del món siguin com són, les bones i les dolentes. Per mi Déu no és aquell home que diuen que va crear el món en set dies. Per mi Déu és el principi que va crear el món, l’univers, sigui una persona, sigui una cosa, sigui el que sigui. Perquè si realment Déu fos aquest home que només vol el bé, que no accepta les injustícies, ni les maldats, ni les coses dolentes, perquè passa tot el que passa?perquè hi ha tot el que hi ha?Perquè el món és tan extremadament injust?

Jo crec que al llarg del temps el concepte de Déu ha anat canviant segons les necessitats de l’home. La gent creu en Déu per pensar que hi ha un més enllà, que després de la mort no s’acaba tot. I jo em pregunto: no es pot creure que després de la mort no s’acaba tot, sense la necessitat de creure en Déu? Jo crec que la mort no és el final, i no per això crec en Déu, o si més no, en el concepte actual de Déu.

Jo sé que no sóc atea, perquè no puc negar una cosa que no sé si hi és o no. No puc considerar-me atea, perquè crec en uns principis creadors, crec en un més enllà. Però si que puc dir, que no crec en el concepte de Déu que volen fer-me creure. En el concepte de Déu que en el fons ens estan intentant vendre. L’església,per mi, no fa una altra cosa que intentar fer-nos creure en un Déu impossible, un Déu dogmàtic, i els dogmatismes, per mi, no existeixen. No hi ha una veritat absoluta.

Per tant, de tots aquests pensaments en trec la conclusió que sóc agnòstica, entenent l’agnosticisme com a posició filosòfica, epistemològica, que diu que és impossible conèixer sobre la naturalesa o l’existència de Déu, i per tant no la pot negar. Jo no nego l’existència de Déu, però tampoc me la puc creure, perquè és impossible saber si existeix o no, una cosa que no has vist, que no has viscut. Per tant, crec que això ja és una qüestió de fe.

Gemma.