" Possible fos, i ara mateix faríem
un gran salt endavant, o potser enrere,
per quedar sols, i lliures, i feliços.
I encendríem fogueres de concòrdia
i amb vi, danses i amor celebraríem
la plenitud finalment assolida.
Possible fos. Però ja saps que el temps
no pot sotmetre’s ni manipular-se
i saps també que el cos, prudent, refusa
certs moviments, certes impertinències.
Malfia’t, doncs, de tot el que no sigui
fer camí pas a pas, i tanca els ulls
davant aquells que constantment agiten
estendards amb anuncis i proclames.
Tens el que tens i res més. Fes-te en mar
o bé queda’t en terra, tant se val,
però no esperis dons ni meravelles."
(Miquel Martí i Pol)
Ara mateix em sento exactament com tot el que descriu aquest poema...Perquè he de callar? Perquè m'ofega d'aquesta manera haver de callar? silencis, mentides,...jo no sóc així!!! però ara per ara... "Tens el que tens i res més. Fes-te en mar o bé queda’t en terra, tant se val,però no esperis dons ni meravelles."
Gemma.
2 comentarios:
"Tens el que tens i res més."
Però això no vol pas dir que t'hagis de convertir en esclava del que "Tens el que tens i res més". Això no vol dir que no hagis de lluitar i suar per allò que vols. Sentiments, fets o persones tan se val, per tot hem de lluitar i demostrar la nostre valia. Ets el que ets i per això tens una veu que has de fer sentir. No callis! Però si torves el silènci no el deshonris amb una mentida.
Dober zacetek
Publica un comentari