Avui simplement em faig una pregunta: Perquè hi ha vegades que actuem d'una manera que ens causa tanta vergonya, por o potser inseguretat, que després no podem fer una altra cosa que intentar tancar els ulls, i obviar tot allò que ens envolta?El sentiment de vergonya, és un dels que més odio de mi mateixa, dels que em causen més nervis, més mals tràngols, més mals estars.... és que TOT em causa vergonya!! Des de trobar-me a algunes persones pel carrer, a trucar, a parlar, o fins i tot vergonya de mi mateixa, del que hagin pogut pensar els altres de mí... o potser el problema està en el que penso JO de mi?...
En fi, escric això perquè avui he passat molta vergonya i nervis en tres situacions diferents, a més, situacions que no haurien de causar-me cap tipus de nervis. He tingut vergonya sense fonaments.
Serà que la timidesa que jo creia que mica en mica havia anat perdent...no l'he perdut, sinó que sempre està latent en mi, i en algunes ocasions es desperta?o sempre està desperta?
Gemma.
1 comentarios:
A vegades reapareix la timidesa que creiem que hem deixat enrere. Forma part de la nostra personalitat, per tant, d'alguna manera, sempre hi és. Acostuma a resorgir quan ens trobem davant de persones que ens importen molt, o que són importants pel dia a dia de la nostra vida.
Però he d'aprendre a acceptar-nos tal com som, i a mostrar-nos així. Les persones que ens estimen sabran apreciar aquesta valentia. I hem de ser valents d'acceptar que algú pugui pensar malament. No podem agradar a tothom, oi?
Tu has decidit com vols viure la vida, i això et fa sentir feliç. La música, l'amor, l'amistat, els passos de cada dia... no pots canviar com ets en tot això per por del "què pensaran".
Troba la valentia per acceptar aquesta timidesa com a una part de tu que sempre t'acompanyarà, i veuràs com tot és molt més fàcil.
Una abraçada.
Publica un comentari