No sabria com descriure el meu any 2007... Ha estat un any amb coses bones, dolentes, errors, coses i moments que sempre recordaré, morts, amors, metes, somnis...
La cosa més dura que ens ha passat a tots ha estat la mort de l’Anna, que encara a vegades penso que ha estat un malson...sempre et recordarem, SEMPRE. Moltes vegades sé que ets amb nosaltres, i això passa perquè ningú t’ha oblidat...
Del millor ha estat aconseguir dos dels meus somnis: entrar a l’ ESMuC per interpretació del piano i guanyar els Premis d’honor de piano i música de cambra del Conservatori. Això ha estat la culminació del meu pas pel conservatori, que no l’oblidaré, ha estat la meva segona casa durant sis anys. I hi ha persones i professors que encara ara, sis mesos després, trobo a faltar.
També vull dir, que tinc uns amics genials, encara que a vegades, degut al meu estrés, nervis, hores d’estudi... no tingui gairebé moments per veure’ls. Parlo sobretot per la Mireia i la Júlia, em dóna la sensació que us penseu que estic desapareixent de les vostres vides, però no és així, no sabeu com us estimo, i també sabeu que no seria res sense vosaltres.
Per altra banda, aquest any he pogut disfrutar d’un grup de persones genials amb les que hem compartit nervis, pors, proves, sopars, festes... no cal que digui qui sou, perquè ja ho sabeu. Realment m’heu fet sentir molt bé.
He tingut oportunitats, com la de cantar en un grup de música moderna, que ha estat genial, tot i que crec que ja s’està acabant. Sempre guardaré molt bons records de tot el que m’ha passat allà dins, de les vivències que n’he tret, i que si no hi hagués anat a parar no hauria viscut probablement mai. Va ser un estiu genial....encara que amb certes angoixes... al final, vaig haver d’aprendre a dir: no.
Un cop començat el curs, un curs que va començar amb molta il•lusió, empenta, somnis..., però que un dia tot això se’n va anar... tot i que, mica en mica va tornant. Suposo que tots els començaments són durs, que encara he d’aprendre moltes coses, a part de musicalment. He d’aprendre moltes coses de mi mateixa...he de superar les pors, les angoixes, les pressions, els nervis... Però ara les classes amb el Pierre van millorant, ja no em sento tan sola a l’esmuc, estic coneixent a gent genial. I a més, sempre tinc al Jordi i al Marc S. al costat... la cosa s’està començant encarrilar, i n’estic molt contenta.
Per altra banda, aquest curs m’ha portat coses que no m’esperava, sobretot el Marc...que l’estimo molt ;·) i que tant com a amic i com a novio sempre ha estat amb mi, per tot.
Segur que em deixo coses perquè ha estat l’any més intens de la meva vida, un any que si ara em miro subjectivament no he estat gaire bé, o no ho estic gaire de bé, hi ha coses que sembla que sempre m’oprimeixen, però mica en mica, vaig veient que em sobren motius per ser feliç, que realment ho tinc tot...que més puc demanar? M’he de desfer de tot el que em diu el cap i he d’aprendre a viure.
Així, ara només en queda desitjar-vos molt bon any 2008 a tots. I donar les gràcies a tots aquells que esteu amb mi cada dia, lluny o a prop, això és igual.
BON ANY!
Gemma.
