"...En verdad, si no fuera por la música, habría más razones para volverse loco..." Tchaikovski

08 setembre 2008

Una vida que lluita per uns somnis

Sí, per fi torno a escriure, a ser aquí.
Torno a dir, com a l'altra entrada que feia temps que no escrivia.
Han estat uns mesos complicats, per no dir impossibles. Pensava que el moment de triar les coses que realment jo volia de la meva vida i a la meva vida no arribaria mai. Que no sabria com encarar-m'hi. Però el moment ha arribat. M'ha costat, és evident, però aquí estic, i per fi estic aquí segura del que vull, del que faig i del que puc fer. Cosa important, perquè fins que el meu cap no ha pogut estar tranquil i lliure de dubtes, jo mateixa tampoc he pogut estar tranquil•la i lliure de dubtes. És complicat veure com la nostra vida canvia d'una manera tan radical. És complicat perquè no saps com encarar aquests canvis. Però alhora que complicat no em deixa de ser sorprenent. Se'm fa sorprenent la manera com he acabat agafant el "toro per les banyes" i m'he dit: tu vols ser això? doncs endavant... de vida només en tenim una. La nostra vida és només nostra i per tant som nosaltres qui decidim com la volem viure. Per tant, quin sentit té viure una vida pensant que podries estar-la vivint d'una altra manera, de la TEVA manera? doncs bé, per mi de sentit, no en té cap ni un.

He pres per primera vegada a la vida ,potser, una de les decisions més importants i difícils. I aquesta decisió ha estat: viure la MEVA vida tal com JO la vull viure. Ni més, ni menys. Sé que pel camí també m'hi trobaré pedres, sé que pel camí hauré de fer coses que no tinc ganes de fer, sé que pel camí m'emportaré bufetades, que trobaré gent a qui li agradaré i molta d’altra a la que no. Però també sé que estaré fent allò que m'agrada, de la manera que m'agrada i en definitiva amb una tranquil•litat interior que em permetrà trobar una felicitat o estabilitat, (digueu-li com vulgueu) que fins ara no he pogut trobar.

Tot això ve com a resposta de l'entrada anterior, la del 3 de Maig. L'acabo de rellegir i m'he adonat de com han canviat les coses dins meu en pocs mesos. M'he adonat que he trobat la força necessària per prendre les decisions que calia prendre i per no deixar-me endur per la inèrcia de la meva vida. En tot aquest procés m'hi han ajudat moltes persones, cada paraula de suport ha estat per a mi un recolzament enorme. I finalment m'han ajudat a donar-me l'empenteta final, totes aquelles persones que van confiar en mi els dies que he passat a Bèlgica, cursant l' stage de jazz (Jazzpuzzle) a Mouscron.


Gemma.